LA HISTÒRIA DEL PESCADOR
Vet aquí la història d’un pescador que dedicava tot el mes a preparar-se pel dia de la gran captura. Com en totes les ocasions, l’últim dia del mes, sortia a pescar i ho preparava tot a consciència. El temps previ que tenia abans del gran dia, el dedicava a descansar i a planificar poc a poc tot allò que necessitava: les galledes més resistents, els hams ben afilats, els esquers frescos, les canyes a punt i el vaixell preparat.
Sabia que s’ho jugava tot a una
carta, el dia de la captura havia de ser profitós i per aconseguir-ho no ho
podia deixar tot per l’últim dia. Els dies lliures els havia d’alternar entre
el descans i una mica de feina. El gran dia estava cada cop més a prop...
El pescador navegava i quant més
s’endinsava a alta mar, més dubtes li sorgien: “I si no pescava el suficient?”
“I si tot l’esforç que havia invertit, havia estat en va?”... I com més dubtes
el turmentaven, més empitjorava el clima. Els núvols es van començar a fer
evidents, la mar es va picar deixant els peixos invisibles i una espessa boira
va començar a envair-lo.
I com més es preocupava, més
incapaç de continuar es sentia. Va ser doncs quan va entendre que si no
canviava la seva actitud, els seus pitjors pensaments es complirien. Va tancar
els ulls. Va respirar fons. A mesura que s’anava relaxant, li venia al cap tot
l’esforç que havia dedicat per aquell moment i va començar a creure en ell
mateix. Al obrir els ulls, la boira es va anar dissipant, a poc a poc la mar va
anar recobrant la calma i els núvols van anar deixant pas als rajos de sol. Va
ser aleshores quan el pescador es va adonar que estava rodejat dels millors
exemplars que havia vist mai i sense perdre temps, es va posar mans a la obra.
D’aquella jornada, el pescador
aprendria una gran lliçó:
La boira que apareix quan els nervis estan presents és ben real, però
la confiança en un mateix és el que aconseguirà esvair-la.
