Hola de nou amics i amigues, avui dia de Carnestoltes, vull compartir amb vosaltres un fragment d'una sessió que vaig tenir amb la Mati, una nena de 7 anys que té pors i en especial li fa molta por el Lord Vordemor, el dolent de Harry Potter.
MATI: - A mi em fa por el Lord Vordemor, saps qui és?
SONIA: - Sí, és el dolent que surt a Harry Potter, vols que posi la seva foto a l'ordinador?
M: - No, no ho facis!
S: - Per què?
M: - Perquè em fa molta por la seva cara.
S: - Però tu saps que és un senyor disfressat, no?
M: - Com?
Li ensenyo a l'ordinador l'actor real i després a l'actor caracteritzat.
M: - Ala! Li ensenyaràs al meu pare?
S: - Sí, si tu vols sí. Et segueix fent tanta por?
M: - No se... si li miro només la cara a aquest sí però a l'altre no.
S: - Però és la mateixa persona.
M: - Ja...
S: - Perquè, escolta una cosa, ara que s'apropa carnestoltes, tu et disfressaràs?
M: - Sí, de bruixa.
S: - En serio? I què pensarà un nen de 3 anys quan et vegi pel carrer? Tindrà por de tu?
M: - No perquè vaig disfressada i jo soc una nena normal.
S: - Ja, però l'actor de Harry Potter també és un home normal que va disfressat i et fa por. Et semblaria molt estrany que un nen petit et veiés i es posés a plorar?
M: - Sí, no ho havia pensat així...
Quan ens disfressem podem convertir-nos en allò que admirem o temem però darrera la màscara seguim sent nosaltres mateixos.
Feliç carnestoltes des de MaxySammy!