La disfressa des dels ulls d'una nena

Hola de nou amics i amigues, avui dia de Carnestoltes, vull compartir amb vosaltres un fragment d'una sessió que vaig tenir amb la Mati, una nena de 7 anys que té pors i en especial li fa molta por el Lord Vordemor, el dolent de Harry Potter.

MATI:    -  A mi em fa por el Lord Vordemor, saps qui és?

SONIA:  - Sí, és el dolent que surt a Harry Potter, vols que posi la seva foto a l'ordinador?

M: - No, no ho facis!

S:  - Per què?

M: - Perquè em fa molta por la seva cara.

S:  - Però tu saps que és un senyor disfressat, no?

M: - Com?

Li ensenyo a l'ordinador l'actor real i després a l'actor caracteritzat.

M: - Ala! Li ensenyaràs al meu pare?

S:  - Sí, si tu vols sí. Et segueix fent tanta por?

M: - No se... si li miro només la cara a aquest sí però a l'altre no.

S:  - Però és la mateixa persona.

M: - Ja...

S:  - Perquè, escolta una cosa, ara que s'apropa carnestoltes, tu et disfressaràs?

M: - Sí, de bruixa.

S:  - En serio? I què pensarà un nen de 3 anys quan et vegi pel carrer? Tindrà por de tu?

M: - No perquè vaig disfressada i jo soc una nena normal.

S:  - Ja, però l'actor de Harry Potter també és un home normal que va disfressat i et fa por. Et semblaria molt estrany que un nen petit et veiés i es posés a plorar?

M: - Sí, no ho havia pensat així...

Quan ens disfressem podem convertir-nos en allò que admirem o temem però darrera la màscara seguim sent nosaltres mateixos.

Feliç carnestoltes des de MaxySammy!